Ἰφιγένεια Ifigènia d’Eurípides

Divendres 3 de maig de 2024

Ifigènia

d’Eurípides

adaptació Albert Arribas

direcció Alícia Gorina

al Teatre Lliure de Montjuïc

horari: 19:00

explicació a les escales del teatre: 18:10

preu: 7 € 

INTÈRPRETS

Pere Arquillué Agamèmnon, Orestes

Cèlia Castellano cor

Daniela Fumadó cor

Júlia Genís cor

Marta Ossó Ifigènia

Albert Pérez Menelau, Atena

Laura Roig cor

Neus Soler cor

Emma Vilarasau Clitemnestra, Ifigènia

Pau Vinyals Aquil·les

Ifigènia, la filla d’Agamèmnon i Clitemnestra i germana d’Orestes –el futur legitimador de la democràcia a Atenes– ha de ser sacrificada perquè els déus bufin a favor dels soldats grecs i puguin arribar a Troia per recuperar Helena. Mentre el seu pare es debat entre matar o no matar la filla, l’exèrcit es desespera acampat a la platja. Aviat es quedaran sense menjar, l’estiu és a tocar, la impaciència augmenta, l’atmosfera és sufocant…

A partir de les peces Ifigènia a l’Àulida i Ifigènia entre els taures d’Eurípides, Alícia Gorina fa una mirada humanista, crítica i irònica a aquesta figura mítica entre l’ordre i la revolta, i al valor sagrat del sacrifici en la tragèdia clàssica.

Introducció a la Guerra de Troia

Les germanes Clitemnestra i Helena tenien la mateixa mare però pares diferents: Clitemnestra era filla del rei d’Esparta i Helena, de Zeus, màxim déu de l’Olimp.

Helena era tan bonica que el rei, per prudència, no la volia casar, però ella tenia molts pretendents. Per evitar conflictes, va fer que tots ells prometessin donar sempre suport unànime a qui volgués separar Helena del seu marit. Finalment, Helena va casar-se amb Menelau, el germà d’Agamèmnon, que al seu torn es va casar amb Clitemnestra.

En un altre banquet de noces organitzat per Zeus, es va demanar al príncep troià Paris que donés una poma a la deessa més bella de l’Olimp: Hera, Afrodita o Atenea. El judici de Paris va ser en favor d’Afrodita, que li havia promès la dona més bella del món en cas de ser elegida. Amb el seu ajut, doncs, Paris va endur-se Helena a Troia i això va desencadenar la unió de tots els grecs en la guerra contra els troians.

Agamèmnon Rei d’Argos, fill d’Atreu, germà de Menelau, marit de Clitemnestra i pare d’Ifigènia, Orestes, Crisòtemis i Electra.

És l’encarregat de menar les naus de guerra cap a Troia. Per poder salpar,

Agamèmnon es veu empès a acceptar el sacrifici d’Ifigènia.

Clitemnestra Filla de Tindàreu i de Leda, reis d’Esparta, germana d’Helena.

El sacrifici d’Ifigènia provoca la seva ira, que es desencadenarà quan Agamèmnon torni de la guerra.

Ifigènia Filla gran d’Agamèmnon i de Clitemnestra, germana d’Orestes i neboda de Menelau i Helena. 

És sacrificada a Àrtemis per recuperar els vents i que les tropes d’Agamèmnon puguin salpar cap a Troia.

Orestes Fill d’Agamèmnon i de Clitemnestra, germà d’Ifigènia. 

Anys després de la guerra de Troia, Orestes venjarà la mort del seu pare i serà

perseguit per les fúries per aquest crim.

Menelau Rei d’Esparta, germà d’Agamèmnon, marit d’Helena.

El seu matrimoni amb Helena va lligat al jurament per part de tots els pretendents d’ella de protegir-lo si mai algú el separa d’ella. 

Aquil·les Fill de Tetis i Peleu i gran heroi de la guerra de Troia, on mata Hèctor, el germà de Paris. 

Cor Al text d’Eurípides el formen un conjunt de les dones joves de la ciutat de Calcis, davant de l’Àulida… 

Àrtemis Germana d’Apol·lo, deessa de la cacera, dels animals i de la natura verge. A l’inici del viatge dels grecs a Troia, l’endeví Calcant diu que ella ha fet aturar els vents.

Perquè tornin els vents i poder salpar, s’ha d’immolar Ifigènia.

Apol·lo Germà d’Àrtemis, déu de la medicina, la música i la poesia. Representa l’harmonia, l’ordre i la raó: pensament i llenguatge. 

Arran de la mort d’Agamèmnon, Apol·lo demana a Orestes que vengi aquest crim. Després del judici d’Orestes, li encomana la missió de fundar un temple a Atenes i investir un nou ordre: la democràcia.

Atenea Deessa de la guerra, la saviesa i l’artesania, i protectora del rei i de la ciutat d’Atenes. 

Absoldrà Orestes pel seus crims davant d’Apol·lo i les fúries, esdevenint el símbol de la democràcia.