Imprimir aquesta pàgina

Teatre: Davant la jubilació de Thomas Bernhard

Divendres 1 de març de 2019:

Teatre: Davant la jubilació de Thomas Bernhard,

direcció de Krystian Lupa,

al Teatre Lliure de Gràcia

Preu: 7 €

Hora: 20:30

Durada: 3 h 30’ amb 2 pauses

Abans de la funció hi haurà una explicació (19:45 a la plaça Anna Frank)

 

Un text fonamental del dramaturg en llengua alemanya Thomas Bernhard basat en fets reals. El feixisme, revisitat per Krystian Lupa. A l’extrem de l’actualitat. Irreductible.
 
Retrat bernhardià d’una família intoxicada pel nazisme; un ampli espectre de símptomes, una humanitat malalta i esguerrada.
Ja no es tracta d’una ideologia, d’un monstre històric, sinó d’una malaltia espiritual de la humanitat.
Tots els sentiments humans, valors i aspiracions estan infectades per aquest virus.
Ja no es tracta de l’absència de moralitat, de l’amputació del bé, sinó de la moralitat malalta i esguerrada, de la bondat falsificada.
La malaltia profunda de l’home contemporani que genera individus invàlids segons el diagnòstic de Thomas Bernhard.
Uns germans afectats pel virus de la mutació actual del nazisme, enclaustrats en una existència familiar falsificada, en una presó estreta i asfixiant creada i custodiada per ells mateixos, en què es respira l’odi, la por i la impossibilitat de ser feliç...
Krystian Lupa

 

Dues crítiques:

Ara

Santi Fondevila

"El director polonès és un xaman del teatre i un sensacional organitzador del temps escènic. Un director radical que actua com els bons narcòtics introduint l’espectador en una realitat imaginària única, la de l’escenari. (···) Marta Angelat està impressionant: quanta eloqüència hi ha en el seu quasi permanent silenci, entre el desafiament i la impotència. També és fabulosa la fràgil Vera de Mercè Arànega, supervivent incapaç de pensar, que no de sentir. És fantàstica la seva expressió quan planxa la camisa de ratlles, autèntica, i això vol dir tacada de sang i suor, d’un presoner. La descomposició del Rudolf de Pep Cruz sorprèn, de tan entregat com està a l’amargor del món perdut i a la ràbia exterminadora de la democràcia. (···). És una lliçó de teatre. Teatre d’art."

 

El País

Marcos Ordóñez

Tres actes. Tres hores i mitja. A estones fatiguen, però et claven a la butaca, i el tercer acte és de vuelta al ruedo. Una lentitud cerimonial és la clau de la mirada de Lupa, com una càmera implacable que va revelant l’ànima dels seus personatges. Silencis carregats de por, d’ira o de bogeria. Un ritme que fa pensar en una pica embussada, que desaigua gota a gota. Lupa empaita sempre la veritat i alça atmosferes dolorosament inoblidables. (···) La llarga escena de l’àlbum és una de les coses més salvatges que he vist mai: de les millors planes que ha escrit Bernhard, del millor que ha dirigit Lupa. (···) Mercè Arànega, Pep Cruz i Marta Angelat han fet coses molt grans, però la seva feina a Davant la jubilació és potser el més alt i el més profund. Corrin al Lliure.