Activitats culturals (arxiu)
Divendres 9 de juny de 2017:
Arquitectura: Pavelló alemany de Barcelona, 1929, de Mies van der Rohe
Preu: Gratuït!
Hora: 15:30
El Pavelló Alemany de Barcelona va ser dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona que es bastí a Montjuïc.
El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del Moviment Modern, ha estat estudiat i interpretat exhaustivament, alhora que ha inspirat l’obra de diverses generacions d’arquitectes. Va ser projectat per Ludwig Mies van der Rohe (1886-1969) com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, acer i diferents classes de marbre, el Pavelló es va conceb-re per allotjar la recepció oficial presidida pel rei Alfons XIII al costat de les autoritats alemanyes.
Un cop passada la clausura de l’Exposició, el Pavelló va ser desmuntat el 1930. Amb el temps va esdevenir un referent clau tant en la trajectòria de Mies van der Rohe com per al conjunt de l’arquitectura del segle XX. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció.
El 1980, Oriol Bohigas va impulsar aquesta iniciativa des de la Delegació d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, i Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos van ser els arquitectes designats per a la recerca, el disseny i la direcció de la reconstrucció del Pavelló.
Els treballs es van iniciar el 1983 i el nou edifici es va inaugurar el 1986 en el seu emplaçament original.
Els materials
Vidre, acer i quatre tipus diferents de pedra (travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd antic de Grècia i ònix daurat de l’Atlas) van ser els materials utilitzats en la reconstrucció. Tots de les mateixes característiques i procedència que els utilitzats inicialment el 1929.
L’originalitat de Mies van der Rohe en l’ús dels materials no rau en la seva novetat sinó en l’ideal de modernitat que expressaven a través del rigor de la seva geometria, de la precisió de les peces i de la claredat del muntatge.
La cadira Barcelona
Mies van der Rohe va dissenyar, especialment per al Pavelló, una cadira feta de pell i perfil metàl·lic que, amb el temps, va esdevenir una icona del disseny modern. N’és una bona mostra el fet que el model de la cadira Barcelona encara es produeix i comercialitza actualment.
L’escultura de Georg Kolbe
L’escultura és una reproducció en bronze de la que, amb el títol d’Alba, va fer Georg Kolbe, artista contemporani de Mies van der Rohe. Està magistralment situada en un extrem de l’estany petit, en un punt on no només es reflecteix en l’aigua sinó també en el marbre i en els vidres, donant la sensació que es multiplica en l’espai i contrastant les seves línies corbes amb la puresa geomètrica de l’edifici.
Galeria d'imatges
https://www.escolamestral.cat/activitats-mestral/activitats-culturals/activitats-culturals-arxiu.html?start=70#sigProGalleriaa1c34d3efb
Divendres 13 de febrer de 2015
William Shakespeare
El rei Lear
Direcció Lluís Pasqual
Al Teatre Lliure de Montjuïc
Quedem a les escales del teatre a les 19:45 per a l’explicació
Obra: 20:30h.
Núria Espert és Lear dirigida per Lluís Pasqual. Qui, si no, podria alçar-se fent el rei de Shakespeare més terrible i fascinant de tots?
Si amb l'amor n'hi hagués prou...
Algú ha escrit que El rei Lear és la versió no religiosa, és a dir humana, de la suma del llibre de les Lamentacions de Jeremies i el llibre de Job, que llegim a la Bíblia. Cada vegada que, com a espectadors, acompanyem les desventures del vell rei, ens emocionem i se'ns encongeix el cor davant de la misèria i la grandesa que poden habitar al mateix temps les nostres ànimes. Grandesa i misèria de l'art, en aquest cas del teatre, que ens fa sensibles davant d'una representació i insensibles a les mateixes escenes que la vida ens mostra diàriament de tant a prop que en podem sentir fins l'olor de marcit. Acostumats a viure envoltats de tòpics i de llocs comuns que amaguen les realitats més concretes i palpables de la nostra existència, aquesta catedral del teatre i de la poesia ens col·loca al davant d'una veritat difícil d'acceptar, però tan certa com terrible: l'amor és un motor, potser el motor de la nostra vida, i sense ell seríem eixorcs, orfes. És cert. Però l'amor no fa desaparèixer la crueltat ni la vilesa ni la indiferència, que també es troben a l'arrel més profunda del nostre esperit, capaç de provocar el dolor més insuportable a qualsevol dels nostres semblants, fins i tot dels més propers, pares, fills, germans...
Quan un teatre decideix encarar el repte i la responsabilitat artística de muntar El rei Lear vol dir que és un teatre (artistes i espectadors) que ha arribat a la seva majoria d'edat i que ha perdut, encara que sigui durant un espai de temps curt, la por d'enfrontar-se a la seva veritable imatge, reflectida sense compassió pel més gran dels poetes dramàtics de tots els temps, aquell a qui tornem cada vegada per veure i comprovar de quina matèria estem fets els humans.
Lluís Pasqual
Divendres vam fer un rècord d’assistència: 74 alumnes i exalumnes, i alguns professors, veient un Rei Lear impressionant, amb l’afegit de la presència de Joan Sureda, antic alumne de l’escola. Ens va fer molta il·lusió trobar-nos amb ell i que ens expliqués tot el que ha après durant aquests mesos de treball al Lliure.
Us deixem dues fotografies de record.
Galeria d'imatges
https://www.escolamestral.cat/activitats-mestral/activitats-culturals/activitats-culturals-arxiu.html?start=70#sigProGalleriaa796448239
Divendres 28 de novembre de 2014: (L'activitat ha tingut tant èxit que hem afegit una altra sessió: Divendres 5 de desembre.)
Molière
El misántropo
Versió lliure i direcció de Miguel del Arco
Al Teatre Lliure de Montjuïc
Quedem a les escales del teatre a les 19:45 per a l’explicació
Obra: 20:30h. Durada:
Preu: 6 €
L'Alcestes, el nostre protagonista, vol, anhela viure en la veritat. Vol ser honest i sincer i que els altres ho siguin amb ell. Però, com qualsevol ésser humà, està carregat de contradiccions. Són aquestes contradiccions, i la seva incapacitat per trobar el terme mig que el deixi viure, allò que el porta a retirar-se al desert pel qual clama des de la primera conversa amb el seu amic Filint.
L'Alcestes lliura una lluita desesperada que m'emociona profundament. Potser per la passió dels seus actes en una època laxa com la nostra, en què sembla que s'imposa el “tot s'hi val”. En la qual cada vegada costa més distingir allò que està bé d'allò que està malament i, per tant, es difumina la idea de què és la llibertat. En què, a força de no voler que les coses siguin blanques o negres, tot s'ha tornat gris. L'Alcestes posa en perill la seva integritat per defensar la veritat. Perquè no s'acomoda a la ficció imperant i perquè està disposat a perdre-ho tot per defensar allò en què creu. Potser té raó o potser no. Del que estic segur, desgraciadament, és que no conec gaires homes com ell.
Miguel del Arco
Dilluns 6 d’octubre de 2014:
Love for Shakespeare
Direcció de Lluís Pasqual
Una sessió especial per a un dia especial. Obrim la ruta Shakespeare amb una lectura escènica d’alguns textos que ens tenen l’ànima robada. Estem enamorats del bard. I vosaltres?
paraules, paraules, paraules... i una comunitat d'espectadors al seu voltant que mengen, escolten, senten, beuen, miren, entomen, agraeixen, ploren, riuen, evoquen... paraules; paraules imaginades pel més Sant de tots els Laics, paraules que tenen formes, colors, relleus, grandesa i misèria... i que sobreviuen miraculosament l’alquímia de passar a una altra llengua, amb uns altres sons i uns altres sentiments, perquè aquestes paraules contenen totes els sentiments, i per tant totes les llengües... paraules respirades per un home sol, un únic poeta, i que ja pertanyen a tota la humanitat... paraules que tornaran a ser vives gràcies a uns intèrprets que les aniran desgranant com si fos l'aigua d'un riu purificador, perquè aquestes paraules quan es pronuncien amb veu alta es converteixen en totes les realitats possibles i acaben sempre fent-nos un bé, difícil d'explicar, però que tots podem sentir.
Lluís Pasqual
Divendres 19 de setembre de 2014:
Sorolla. El color del mar.
Al Caixafòrum
Sortida de l’estació de Sant Feliu a les 15:00
Entrada a les 16:15
Preu: gratuït
Nascut a València el 1863, tot i que va estar instal·lat a Madrid la major part de la seva vida, Sorolla sempre va conservar un enyor intens per les platges de la seva infantesa, que queda reflectit en la seva obra juntament amb el record dels jocs infantils, la llibertat, la calor del sol i la frescor de les aigües. La seva vida va estar vinculada de manera molt estreta als paisatges de la costa valenciana, de les Illes Balears i del nord d'Espanya, que va saber captar amb una mestria extraordinària.
Divendres 28 de novembre de 2014:
Inauguració de l’exposició
Toni Molins: Retrats
Al Hall de l’escola.
A les 14:30 s’inaugurarà amb la presència de l’artista; podrem sentir el comentari que farà de la seva obra i dialogar amb ell.
Ens fa molta il·lusió poder presentar la primera exposició a l’escola del nostre exalumne Toni Molins. Actualment està cursant 2on de Belles Arts i ja ha començat a exposar en galeries d’art. Nosaltres el recordem com un alumne que destacava molt per les seves qualitats artístiques i ens agrada veure que cada vegada va tenint un estil més sòlid. Des de l’escola treballarem el tema del retrat amb els diferents cursos a partir de l’exposició de dibuixos i pintures del Toni.
Galeria d'imatges
https://www.escolamestral.cat/activitats-mestral/activitats-culturals/activitats-culturals-arxiu.html?start=70#sigProGalleriaa4dfddafa7
Diumenge 25 de gener de 2015:
El teatre instrumental, amb Maria Garcia Cadena i Timoti Fregni
Obres de Haydn i Mozart
A l’Ateneu Barcelonès
Durada: 1h15’
Preu: 6€
El Teatre Instrumental és una orquestra formada per joves talents de la música antiga que va néixer a Barcelona l'any 2011 sota l'impuls i assessorament de Lorenzo Coppola, reconegut intèrpret de clarinet històric del panorama musical internacional.
Divendres 6 de març de 2015:
Carla Moreno, directora artística
A l’Escola Mestral
Hora: 14:30
La Carla Moreno és exalumna de l’escola. Ha cursat Cinema i Mitjans Audiovisuals a l’ESCAC entre el 2009 i el 2113, amb l’especialitat de Direcció artística, i no ha parat de treballar des que ha acabat els estudis.
Ens fa molta il·lusió que hagi buscat un moment enmig de la seva agitada agenda per venir-nos a explicar la seva experiència i mostrar-nos alguns dels seus treballs.
Galeria d'imatges
https://www.escolamestral.cat/activitats-mestral/activitats-culturals/activitats-culturals-arxiu.html?start=70#sigProGalleriac095cd8a68
Dissabte 28 de febrer de 2015:
Eusebio Calonge, autor i La zaranda (Teatro Inestable de Andalucía la Baja)
El grito en el cielo
Al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat
Explicació:19h a la sortida del metro de Collblanc, L5 (carretera de Collblanc / Travessera de les Corts)
Obra: 20h
Durada: 1h20’
Preu: 10€
ELGRITO EN EL CIELO
Estos destinos que acaban el peregrinar de sus vidas fueron depositados como órganos deteriorados en este geriátrico aséptico, sin más esperanza que la sedación paliativa que los desintegre en la nada.
Los tratamientos, las sesiones de rehabilitación y terapias (entre ellas, las artes como ejercitación corporal o entretenimiento) ocupan rutinariamente el ocaso de sus días.
Sin embargo, de esas vidas reducidas a mecanismos orgánicos no han podido abolir totalmente la contraindicación de soñar. Y algunos deciden desertar de la defunción médicamente certificada, intentando una escapada más allá del horizonte material que clausura su tiempo, emprendiendo un arriesgado viaje hacia la libertad perdida que les hace recuperar la fe como dimensión humana. Vivir en la intemperie del alma.
Una obra que conforma con la anterior, El Régimen del Pienso, una ácida crítica a un mundo deshumanizado y sin trascendencia, donde los historiales clínicos suplantan toda biografía y el arte, mutilado de su sentido espiritual, es un engranaje más de esa maquinaria de aniquilamiento.
Fitxa tècnica:
D’Eusebio Calonge
Direcció:Paco de La Zaranda
Intèrprets: Celia Bermejo, Enrique Bustos, Gaspar Campuzano, Iosune Onraita i Francisco Sánchez
Producció:La Zaranda. Teatro Inestable de Andalucía la Baja
Col·laboració a la producció:Temporada Alta 2014
Amb la col·laboració de: Biennal de Teatre de Venècia
Divendres 8 de maig de 2015:
Visita al Museu del Disseny
Sortida de la Mestral a les 14:00
Final de la visita a les 16:30 aproximadament. Tornada en metro i rodalies per compte propi.
Preu de l'entrada: 4,50€
(foto: Airbag per a ciclistes. Haupt & Alstin. 2005)
La visita al Museu del Disseny de Barcelona es planteja com a activitat complementària de dibuix tècnic de batxillerat, però està oberta a tots els alumnes i exalumnes que participen de les activitats culturals. Serà guiada per Joan Serrat, professor de dibuix i arquitecte.
Joan serrat proposa una reflexió entorn del disseny contemporani produït a Catalunya. Es pararà atenció en algunes peces emblemàtiques de les col·leccions permanents de disseny industrial, gràfic i de moda. Finalment es visitarà també l'exposició temporal: "Disseny per viure".
