шаблоны joomla 3.0
новости туризма

Activitats culturals (arxiu)

Divendres 22 de setembre de 2017:

 

Teatre: Nit de reis (o el que vulguis) de Shakespeare

direcció de Pau Carrió, Cia. La Kompanyia

al Teatre Lliure de Gràcia

hora: 20:30

abans de la funció hi haurà una explicació (19:45 a la plaça Anna Frank)

preu: 6 €.

Si la música és aliment de l’amor, el desamor ho és de la música. El vaixell naufraga. L’aigua trenca totes les comportes i escotilles; el dol, la separació familiar, els canvis de personalitat, el transvestisme, l’ambigüitat sexual, el desamor, la festa, el descontrol, l’alcohol, la burla, la venjança... inunden aquesta comèdia desenfrenada i l’enfonsen en un mar de blues, de nits líquides, d’excitació, dels desitjos, els riures i les llàgrimes d’uns personatges desconcertats. Que, potser com fem nosaltres, sense saber què volen ni per què ho volen, s’esgarrapen i s’acaricien buscant l’escalfor d’una cançó que els aixoplugui de la pluja que cau cada dia.

 

Pau Carrió

Dijous 22 de maig de 2019:

Visita al Museu Chillida Leku i al conjunt escultòric Peine del viento, a Donosti (només pels alumnes de 2n de Batxillerat)

La visita gira al voltant de la relació entre l’art i l’espai a través de l’obra d’Eduardo Chillida i de la lectura de textos de Jorge Guillén, Aristòtil, José Ángel Valente o Martin Heidegger. Es completa amb una visita a la Fundació Museu Jorge Oteiza a Alzuza.

Dimecres 22 de maig de 2019:

Visita al Museu Guggenheim de Bilbao (només pels alumnes de 2n de Batxillerat)

La visita es centra tant en l’edifici de Frank Gehry, considerat el més significatiu de les últimes dècades, com en algunes obres de la col·lecció permanent i l’exposició temporal de Morandi.

Divendres 17 de maig de 2019:

Pel·lícula: Cold War, de Pawel Pawlikovski

Amb Johanna Kulig i Tomasz Kot

Al Cinema Texas

Hora: 20:00

Explicació: a les 19:15 al mateix cinema

 

Història d’amor viscuda entre la Polònia alineada amb l’URSS estalinista i el París bohemi, filmada en un blanc i negre espectacular i acompanyada d’una banda sonora excepcional.

“Cap societat ajuda a l’amor. Cap. Mai. L’amor romàntic mai no funciona. No dic que l’amor dels protagonistes es frustri pel comunisme o per l’exili; és així, però també és per un problema d’ells. Estan trencats. La gent que demana l’absolut de l’amor sempre acabarà frustrada.”

Entrevista a Pawel Pawlikowski

Dimecres 10 d’abril de 2019:

Concert: J. S. Bach, Passió segons sant Mateu, BWV 244

Al Palau de la Música Catalana

Hora: 20:00

Durada:3h amb pausa

Preus: de 10 a 120 € (cadascú es compra l’entrada; cal estar atent als decomptes)

Explicació: a les 16:30 a l’escola.

Consort & Players Paul McCreesh, director

 

 

“La Passió segons sant Mateu representa el punt culminant de la música bachiana destinada al culte de l’Església protestant i alhora una summa i una síntesi artística, la grandesa de la qual desborda les categories i classificacions convencionals”

                                               Lluís Millet, musicòleg

Dimarts 19 de març de 2019:

preu: gratuït

(només per als alumnes de 4t d’ESO)

El Moderna Museet d’Estocolm és un dels museus d’art contemporani més importants del món, ideal per conèixer les avantguardes artístiques i l’art més radicalment actual.

Divendres 8 de febrer de 2019:

Teatre Afanys d’amor perduts al TNC (Sala petita)

dirigit per Pere Planella

a mb David Anguera, Maria Calvet, Queralt Casassayas, Sara Espígul, Sílvia Forns, Oriol Genís, Carles Martínez, Aleix Melé, Pep Anton Muñoz, Laura Pau, Arnau Puig, Mima  Riera i Peter Vives

preu: 12 €

hora: 20:00

quedarem a les 19:15 a les escales del TNC per fer una explicació

 

 

Una de les comèdies més celebrades i enginyoses de Shakespeare sobre l’amor i la raó

El rei de Navarra i tres dels seus cavallers han jurat allunyar-se dels plaers mundans durant tres anys, per dedicar-se exclusivament a l’estudi. Fins i tot han prohibit que s’acosti cap dona a menys de mil milles de la cort. Però aviat els visitarà una ambaixada de la princesa de França, i tres de les seves dames, amb l’objectiu de recuperar uns territoris en litigi a l’Aquitània. Així, el rei de Navarra i els seus tres nobles es veuran abocats a enfrontar-se als manaments de Cupido, el Príncep de les rimes de l'amor, els laments i els sospirs.
 
Pere Planella, cofundador del Teatre Lliure i de Zitzània Teatre, celebra aquesta temporada el cinquantè aniversari com a director escènic, dirigint una de les comèdies més refinades de Shakespeare, coetània d’El somni d’una nit d’estiu i Romeu i Julieta.

Divendres 1 de març de 2019:

Teatre: Davant la jubilació de Thomas Bernhard,

direcció de Krystian Lupa,

al Teatre Lliure de Gràcia

Preu: 7 €

Hora: 20:30

Durada: 3 h 30’ amb 2 pauses

Abans de la funció hi haurà una explicació (19:45 a la plaça Anna Frank)

 

Un text fonamental del dramaturg en llengua alemanya Thomas Bernhard basat en fets reals. El feixisme, revisitat per Krystian Lupa. A l’extrem de l’actualitat. Irreductible.
 
Retrat bernhardià d’una família intoxicada pel nazisme; un ampli espectre de símptomes, una humanitat malalta i esguerrada.
Ja no es tracta d’una ideologia, d’un monstre històric, sinó d’una malaltia espiritual de la humanitat.
Tots els sentiments humans, valors i aspiracions estan infectades per aquest virus.
Ja no es tracta de l’absència de moralitat, de l’amputació del bé, sinó de la moralitat malalta i esguerrada, de la bondat falsificada.
La malaltia profunda de l’home contemporani que genera individus invàlids segons el diagnòstic de Thomas Bernhard.
Uns germans afectats pel virus de la mutació actual del nazisme, enclaustrats en una existència familiar falsificada, en una presó estreta i asfixiant creada i custodiada per ells mateixos, en què es respira l’odi, la por i la impossibilitat de ser feliç...
Krystian Lupa

 

Dues crítiques:

Ara

Santi Fondevila

"El director polonès és un xaman del teatre i un sensacional organitzador del temps escènic. Un director radical que actua com els bons narcòtics introduint l’espectador en una realitat imaginària única, la de l’escenari. (···) Marta Angelat està impressionant: quanta eloqüència hi ha en el seu quasi permanent silenci, entre el desafiament i la impotència. També és fabulosa la fràgil Vera de Mercè Arànega, supervivent incapaç de pensar, que no de sentir. És fantàstica la seva expressió quan planxa la camisa de ratlles, autèntica, i això vol dir tacada de sang i suor, d’un presoner. La descomposició del Rudolf de Pep Cruz sorprèn, de tan entregat com està a l’amargor del món perdut i a la ràbia exterminadora de la democràcia. (···). És una lliçó de teatre. Teatre d’art."

 

El País

Marcos Ordóñez

Tres actes. Tres hores i mitja. A estones fatiguen, però et claven a la butaca, i el tercer acte és de vuelta al ruedo. Una lentitud cerimonial és la clau de la mirada de Lupa, com una càmera implacable que va revelant l’ànima dels seus personatges. Silencis carregats de por, d’ira o de bogeria. Un ritme que fa pensar en una pica embussada, que desaigua gota a gota. Lupa empaita sempre la veritat i alça atmosferes dolorosament inoblidables. (···) La llarga escena de l’àlbum és una de les coses més salvatges que he vist mai: de les millors planes que ha escrit Bernhard, del millor que ha dirigit Lupa. (···) Mercè Arànega, Pep Cruz i Marta Angelat han fet coses molt grans, però la seva feina a Davant la jubilació és potser el més alt i el més profund. Corrin al Lliure.

Divendres 1 de febrer de 2019:

Teatre Jane Eyre. Una autobiografia a partir de la novel·la de Charlotte Brontë

al Teatre Lliure de Gràcia

dirigit per Carme Portacelli

amb Jordi Collet, Gabriela Flores, Abel Folk, Ariadna Gil, Pepa López, Joan Negrié i Magda Puig

preu: 7 €

hora: 20:00

quedarem a les 19:15 a la plaça Anna Frank per fer una explicació

Torna a Gràcia la magnífica versió de la novel·la de Charlotte Brontë dirigida per Carme Portaceli, sobre l’heroïna romàntica més inclassificable.

Premis Butaca 2017 per a Ariadna Gil i Abel Folk.

 

La premsa ha dit:

El País

Marcos Ordóñez

Ariadna Gil es prodiga poc en teatre. [···] Ara és Jane Eyre, gran èxit al Lliure de Gràcia, en una posada en escena àgil i comunicativa de Carme Portaceli. Jane Eyre és un bombó de personatge: sensata, apassionada, valenta, amb la llibertat sempre per nord. Ariadna Gil, magnifica de veu i gestualitat, el fa seu des d’un principi i el serveix amb una convicció i una autoritat constants.

El Mundo

María José Ragué

“Som davant d’una gran posada en escena en la qual s’han cuidat tots els detalls. (···) Ariadna Gil és Jane, increïble de tan verídica, Abel Folk serà Rochester, grans protagonistes tots dos encara que Ariadna Gil suporti tot el pes de l’espectacle que gira al seu voltant. (···) L’escenografia és sempre delicada, la coreografia de Ferran Carvajal aporta subtilitat al moviment. (···) I els sis actors que interpreten més de 20 personatges, tenen la naturalitat necessària per anar canviant de personatge amb absoluta normalitat. (···) Anna Maria Ricart, responsable de l’adaptació, ens ofereix un text clar que ens permet seguir amb comoditat i plaer tota la intrincada trama. Ja que la màxima responsabilitat d’un espectacle és sempre de la direcció, m’alegro de poder felicitar la Carme Portaceli.”

El Punt Avui

Jordi Bordes

“Si Strindberg castiga la dona en el seu canvi de papers a La senyoreta Júlia el 1888, Brontë reivindica el 1847 l’amor de la institutriu amb el turmentat amo: efectivament, una mirada trencadora per la seva època i, depèn com, encara per a molta gent d’avui. L’escena és un mar de contrastos. Intèrprets que es desdoblen en personatges, explotant matisos; música incidental que acompanya i una Ariadna Gil pletòrica, segura: que domina l’escena perquè es creu el personatge fins a la medul·la. Abel Folk acompanya en aquesta èpica cavalcada, suau, amb la contenció que li permet intuir que ella és una fada i que ell amaga un secret inconfessable. (···) Portaceli aconsegueix una simfonia coreografiada d’emocions i moviments en un espai allargat i abocat al públic. Un treball que recorda la contundència de Només són dones (T. Alta, 2015), La nostra classe (Grec, 2011), o aquell Què va passar quan Nora va deixar el seu home (TNC, 2008).”

ABC

Sergi Doria

 

“L’adaptació d’Anna Maria Ricart amb direcció de Carme Portaceli supera el repte. (···) Cent setanta anys després, la història de la jove institutriu que s’obre camí en la duríssima societat victoriana manté tot el vigor i reafirma el segells de vindicació femenina, en una època en què escriure novel·les i ser dona constituïa un pecat doble. Hi trobarem l’austeritat del blanc i negre; la violència del col·legi on Jane veu morir la seva millor amiga; el senyor Rochester i el seu remordiment conyugal, molt ben interpreta per Abel Folk. Un repartiment solvent capaç de desdoblar-se per completar el dramatis personae: convé destacar el treball de Pepa López i de Gabriela Flores en aquest sentit. (···) I, és clar, la protagonista: aquesta Jane Eyre, –blanca de pell, prima i castrense– que és Ariadna Gil."

Recomana

César López Rossell

“Repte superat. El retorn al teatre d'Ariadna Gil donant vida a l'heroïna romàntica, lliure i independent de 'Jane Eyre', de la cèlebre novel·la de Charlotte Brontë, s'ha saldat amb un notable èxit. El vibrant muntatge de Carme Portaceli, recolzat en l'encertada adaptació d'Anna Maria Ricart i en un repartiment de primer nivell capitanejat per l'actriu i pel versàtil i sòlid Abel Folk, va commoure al públic del Lliure de Gràcia la nit de l'estrena. (···) Ariadna Gil signa una gran actuació aplicant el seu propi segell interpretatiu. D'aparença fràgil i delicada, impressiona per la força i caràcter que dóna a un personatge que demostra una gran enteresa en els moments de la seva evolució de nena a dona, a més d'un constant esperit de superació i una captivadora calidesa en el seu amor pel esquerp però finalment tendre Rochester (esplèndid Folk). Jordi Collet, Pepa López, Joan Negrié i Marta Puig completen, desdoblant-se en diversos papers, el gran repartiment d'aquesta recomanable funció.”

Clip de teatre

Andreu Sotorra

“La dramaturga Anna Maria Ricart ha aconseguit concentrar en dues hores —no hi ha entreacte— les més de 500 pàgines de la novel·la sense que perdi gens el seu ritme. I, en un registre de nines russes, d'històries dins de la història, defugint l'estricta narrativa de base, l'ha convertit en un suggerent discurs dramatúrgic fet de peces que es van ajuntant com un trencaclosques i que van dibuixant una trama amb planteig, nus i desenllaç, lineal, extraient de l'original el millor de la seva matèria primera literària. (...) Abel Folk (Edward Rochester) i  Ariadna Gil (Jane Eyre) han creat una parella interpretativa antològica. Folk resol amb aquest Edward Rochester, sense excloure'n d'altres, esclar, un dels seus millors papers portats fins ara al teatre. (···) Gil es mou entre la fragilitat de la jove Jane i la fermesa i decisió lliure de la institutriu Jane, un perfil que construeix diria que de manera tan impecable com inimitable, amb una maduresa interpretativa guanyada a pols després de la seva intensa trajectòria cinematogràfica i també les cinc obres teatrals en les quals ha treballat, dues de les quals en català («La gavina», 1997, TNC; i «Salvats», 1998, Teatre Lliure). (···) Només cinc intèrprets secundaris n'interpreten gairebé vint-i-cinc entre tots. Però això no representa un llast incomprensible per als espectadors. (···) Gabriela Flores hi destaca en el seu paper de Berta o Antoinette, immersa en el seu estat de bogeria. (···) Pepa López és qui exerceix una mena de paper de mestra de cerimònies. (···) Clara Peya ha fet una partitura que respira els moments més serens amb els que creen un clima de tensió. (···) Un magnífic treball actoral, de teatre d'alta volada, que ja té totes les funcions previstes esgotades i que reclama que es recuperi en una segona oportunitat.”

 

Divendres 11 de gener de 2019:

al Caixafòrum

preu: gratuït

hora: 16:00

 

Per comprendre l'evolució pictòrica de Velázquez és imprescindible analitzar la seva obra més enllà de la història de la pintura espanyola i situar-se en un context artístic internacional molt més ampli.

Una selecció de quadres relacionats amb Velázquez, les col·leccions reials espanyoles i la pintura del Segle d’Or transporten el visitant per les influències artístiques del mestre sevillà.

Una oportunitat magnífica per veure l’obra de velázquez al costat de la d’altres genis del seu temps, com ara tiziano, rubens, giordano, ribera, brueghel el vell, van dyck, de lorena, zurbarán o murillo.

A través de l’obra d’un dels millors pintors de tots els temps i d’altres grans mestres contemporanis, així com d’alguns dels millors poemes de l’època, ens endinsarem en el Barroc i en el Segle d’Or espanyol.

L'obra de Diego de Velázquez (1599-1660) s'inscriu en un ampli context a causa del caràcter global de la monarquia espanyola, que regnava a la península Ibèrica però també a Flandes, a territoris d'Itàlia i en algunes zones d'Amèrica i Àsia, com a les Filipines. Aquest cosmopolitisme es reflectia en les col·leccions del rei, molt riques en pintures d'artistes d'aquests territoris. És dins d'aquest marc internacional on s'entén millor l'art de Velázquez.

La mostra ens acosta a aquest món de Velázquez a través de set obres del mestre sevillà i cinquanta obres més de grans artistes relacionades amb ell mateix.

 

.

On Participem

On som?

Carretera Sànson, 81
08980 Sant Feliu de Llobregat
Tel: 93 666 14 28
tac.lartsemalocse@lartsem

EscolaMestral LA POSTA DE LES TORTUGUES A finals de la setmana passada, la petita commoció mestralera anual va passar: Les tortug… https://t.co/DTtr35HaO2