шаблоны joomla 3.0
новости туризма

Activitats culturals (arxiu)

Divendres 16 de juny de 2017:

Teatre: Los hermanos Karamázov, de Fiodor Dostoievski,

direcció de Gerardo Vera,

al Teatre Lliure de Montjuïc

Preu: 6 €

Hora: 20:30

Abans de la funció hi haurà una explicació (19:45 a les escales del teatre)

L’actor Juan Echanove i el director Gerardo Vera s’han unit per portar a escena la titànica novel·la de Dostoievski. Coneixeu el costat fosc de la vida humana? Es diu Fiódor Karamàzov.
 
El projecte llargament acaronat de portar a escena Els germans Karamàzov es va començar a fer realitat el dia que, assegut en un cafè amb Juan Echanove, de sobte vaig veure aparèixer en els seus ulls la llampada de la inspiració, i vaig tenir el convenciment que aquest repte comú començava a subjugar-lo tal com ja m’havia subjugat a mi. No ens en podíem fer enrere: tenia Fiódor Karamàzov assegut davant meu, per fi es faria realitat el somni compartit de treballar junts.
En un llarg procés creatiu amb José Luis Collado, vam aconseguir adaptar aquesta gran fita de la novel·la universal, sempre emparats per Dostoievski que ens ha guiat i enlluernat amb aquest monument a la compassió humana i a la comprensió de la naturalesa fosca dels homes. Un projecte així només té un camí: escoltar amb passió, respecte i admiració un novel·lista rus, europeu i universal que, com tots els grans artistes, finalment només parla de l’home, mirant-se’l amb la lupa més potent i la compassió més gran de què és capaç.
Gerardo Vera

Teatre: L’ànec salvatge, de Henrik Ibsen,

direcció de Julio Manrique,

al Teatre Lliure de Montjuïc

Preu: 6 €

Hora: 20:30

Abans de la funció hi haurà una explicació (19:45 a les escales del teatre)

Una societat blindada, que s’autoprotegeix, entra en crisi quan algú torna a casa i comença a destapar el passat. Un drama psicològic del 1884, i el primer Ibsen de Julio Manrique.
 
Un ànec ferit conviu amb altres animals a les atrotinades golfes d’una casa humil, en una petita ciutat d’un petit país del nord d’Europa on sempre fa fred. Com si els ocupants de la casa, els pobres però raonablement feliços (això és, evidentment, només una opinió) membres de la família Ekdal, haguessin arrencat un tros de bosc o n’haguessin inventat un per donar sortida a les seves fantasies, o als seus deliris, segons com es miri. Però, com adverteix en un moment donat l’avi Ekdal, tard o d’hora “el bosc es venja”.
Moltes ficcions, o almenys moltes de les ficcions que m’agraden (i això inclou, evidentment, les ficcions dramàtiques), consisteixen en això: una comunitat, un determinat grup humà, subsisteix obeint unes determinades regles. Bones o dolentes, han acabat configurant-se com el mecanisme que garanteix la subsistència del grup. La història comença, o almenys la història que dramàticament ens interessa, quan algú, l’altre, l’estrany, truca a la porta, observa el funcionament del grup en qüestió i, en un moment donat (sigui per malícia, sigui per ganes d’ajudar, o bé per una inquietant barreja de les dues coses) posa en qüestió aquestes regles.
A L’ànec salvatge (un Ibsen meravellós i, sorprenentment, poc conegut i encara menys representat a casa nostra), hi passa una cosa així. Algú truca a la porta i els pobres però raonablement feliços membres de la família Ekdal decideixen obrir…
Julio Manrique

Divendres 3 de febrer de 2017:

Teatre: Davant la jubilació, de Thomas Bernhard,

direcció de Krystian Lupa,

al Teatre Lliure de Gràcia

Preu: 6 €

Hora: 20:30

Abans de la funció hi haurà una explicació (19:45 a la plaça Anna Frank)

Un text fonamental del dramaturg en llengua alemanya Thomas Bernhard basat en fets reals. El feixisme, revisitat per Krystian Lupa. A l’extrem de l’actualitat. Irreductible.
 
Retrat bernhardià d’una família intoxicada pel nazisme; un ampli espectre de símptomes, una humanitat malalta i esguerrada.
Ja no es tracta d’una ideologia, d’un monstre històric, sinó d’una malaltia espiritual de la humanitat.
Tots els sentiments humans, valors i aspiracions estan infectades per aquest virus.
Ja no es tracta de l’absència de moralitat, de l’amputació del bé, sinó de la moralitat malalta i esguerrada, de la bondat falsificada.
La malaltia profunda de l’home contemporani que genera individus invàlids segons el diagnòstic de Thomas Bernhard.
Uns germans afectats pel virus de la mutació actual del nazisme, enclaustrats en una existència familiar falsificada, en una presó estreta i asfixiant creada i custodiada per ells mateixos, en què es respira l’odi, la por i la impossibilitat de ser feliç...
Krystian Lupa

Divendres 13 de gener de 2017:

Teatre: Les noces de Fígaro, de Caron de Beaumarchais,

Direcció de Fabià Puigserver, direcció de la reposició Lluís Homar

al Teatre Lliure de Montjuïc

Preu: 6 €

Hora: 20:30

Abans de la funció hi haurà una explicació (19:45 a les escales del teatre)

Com que fem 40 anys, ho celebrem tornant a escena aquest muntatge emblemàtic del Fabià Puigserver que va rebentar la taquilla el 1989. Molts dels qui hi eren hi tornen a ser, i no cal que el recordeu si el podeu reviure. la nostàlgia, molt millor en present.
 
En Lluís Pasqual m’ha proposat fer altra vegada Les noces de Fígaro que va idear el Fabià Puigserver, amb motiu del 40 aniversari de la fundació del Lliure. Aquelles Noces que es van estrenar al febrer del 1989 i que van ser tan emblemàtiques, i que signifiquen tantes coses per a tanta gent. Per al públic que les van veure i també per als qui la vam fer. Des del més gran respecte al muntatge, i amb un profund agraïment a tot el que el Lliure m’ha donat al llarg de tants anys, em poso il·lusionat a procurar tornar a omplir de vida un muntatge ple d’allò que per al Fabià significava el teatre: joc, generositat, saviesa i un grandíssim amor i esperit de servei cap al públic. Jo llavors vaig ser-ne el Fígaro; avui, no pocs anys després, m’encarreguen que redirigeixi aquell muntatge. I el que em ve més de gust de fer es intentar transmetre aquell preciós esperit de vida i de teatre a un nou grup d’actors perquè, prenent el testimoni d’aquells que de la mà d’en Fabià el vàrem fer, amb el seu contrastat talent i entusiasme, puguin aportar tot allò de bo que el pas dels anys hagi afegit a l’exercici del nostre ofici. Amb tot el meu amor per tots aquells que l’estrenàvem el 1989, i amb tot el meu amor cap a aquells que avui ens posem a treballar, no puc més que agrair al Lliure i al Lluís Pasqual aquesta bonica oportunitat.
Lluís Homar

Divendres 7 d’octubre de 2016:

Exposició: Renoir entre dones.

De l’ideal modern a l’ideal clàssic. Col·leccions dels museus d’Orsay i de l’Orangerie

A la Fundació MAPFRE, Casa Garriga Nogués

Preu: 2 €

Hora: Es faran dues visites de 15 alumnes cadascuna, la primera a les 15:15 i la segona a les 16:45

Només disposem de 30 places, per als primers que s’apuntin.

Al llarg de la seva vida, Pierre-Auguste Renoir (Llemotges 1841, Canhas 1919) va retratar les dones una vegada rere l’altra. El pintor va aconseguir que fossin les protagonistes indiscutibles del seu particular univers artístic. La seva esposa, les seves amants, les seves amigues, les seves models, totes van quedar immortalitzades en els llenços.

El recorregut inclou cap a 60 peces i presenta una evolució de l’obra de Renoir des d’un punt de vista nou, basat en les diferents interpretacions que va fer de la imatge femenina a través de la seva producció artística. En els seus llenços impressionistes destaca, d’aquesta manera, el protagonisme de la parisenca moderna, la visió més intimista de la imatge maternal i la bellesa intemporal del nu integrat a la natura, característic dels seus darrers anys. Renoir es va envoltar de dones en vida i, a través del pinzell, va reflectir la delicadesa, la sensibilitat i la voluptuositat de les figures. Si es té en compte el conjunt de la seva obra, cal assenyalar —tal com ja van fer molts crítics contemporanis de l’artista— que Renoir es va erigir com al pintor de la dona.

 

Dimecres 20 de juny de 2018:

Teatre: In memoriam. La quinta del biberó, de Lluís Pascual

Direcció de Lluís Pascual

al Teatre Lliure de Montjuïc

Preu: 6 €

Hora: 20:30

Abans de la funció hi haurà una explicació (19:45 a les escales del teatre)

L’obra, que vam anar a veure la temporada passada, enguany s’ofereix per als alumnes de 4t d’ESO.

 

1938. Tenen 17 anys i els envien a primera línia de foc de la batalla que marcarà la Guerra Civil espanyola (1936-39). Els nois de La Kompanyia Lliure debuten recordant la lleva del biberó a partir del testimoni d’alguns supervivents. Un homenatge.

La batalla de l’Ebre fou la més decisiva de la guerra, perquè les tropes franquistes foren incapaces d’ocupar Madrid, que era el que volia Franco per obtenir el reconeixement internacional del seu règim.

L’Exèrcit Popular de la República a l’Aragó acabà desbandant (l’abril del 1938), que és el pitjor que li pot passar a una tropa regular perquè vol dir que els soldats, presos del pànic, corren amb l’objectiu de tornar-se’n cap a casa. I executen els qui volen barrar-los el pas.

Segons assenyalà Negrín (president del govern de la República) no hi havia entre el Segre i Barcelona cap força militar lleial, per la qual cosa si els franquistes haguessin atacat des del cap de pont que tenien a Balaguer, haurien ocupat la capital catalana sense dificultat, i la guerra s’haguera acabat un any abans. Però el dictador, com ha explicat el coronel Blanco Escolà, era un militar incompetent i africanista, i en contra del parer dels seus generals –com Aranda, cap de l’exèrcit de Galícia; com García Valiño, cap de l’exèrcit del Maestrat; com Martínez Campos, cap de l’artilleria– Franco, en lloc d’ocupar la resta de Catalunya (ja havia conquerit Lleida i la dreta de les Terres de l’Ebre), marxà des de Vinaròs, per on havia aïllat Catalunya de la resta del territori republicà, cap a València per allargar la guerra.

Aquesta digressió franquista permeté reorganitzar l’exèrcit de l’Ebre, format a partir de les unitats republicanes destrossades a l’Aragó. La base d’aquest nou exèrcit foren el V Cos d’Exèrcit dirigit per Juan Modesto i format per les divisions 3a. Tagüeña, l’11a. Lister i la 45 Internacional Hans Khale. Per cobrir les nombroses baixes, s’ordenà la realització de noves lleves el 13 d’abril, entre elles la lleva del 1941, que seria formada pels qui haguessin d’anar a servir l’any 1941 quan tinguessin 21 anys, però les necessitats de la guerra els obligà a fer-la quan en tenien 17 o 18. A Federica Montseny s’atribueix la frase que eren tan joves que encara prenien el biberó. Envelliren els que tingueren la sort de sobreviure, però pagaren un elevat preu en vides, molts d’ells cregueren que combatien per la causa de la llibertat, tal com em digué el meu pare.

Josep Sánchez Cervelló, catedràtic d’Història Contemporània (URV).

Dissabte 16 de juny de 2018:

 

Cinema: La flauta màgica de Mozart, dirigida per Ingmar Bergman

a la Filmoteca de Catalunya

preu: 2 €

hora: 19:30

abans de la pel·lícula hi haurà una explicació a les 19:00 davant de la Filmoteca

 

El príncep Tamino s’ha enamorat de la princesa Pamina, però aquesta ha estat segrestada per Sarastro. La mare de la princesa, la Reina de la Nit, promet que si la rescata es podrà casar amb ella.

Bergman va perpetuar en imatges la representació de la famosa òpera de Mozart al vell teatre de Drottningholm, deixant clar que el que veiem ho han vist abans altres espectadors. L’espectacle és popular, senzill i d’elegància suprema. Cantat en suec, és alhora un conte de fades i una lliçó de filosofia sobre l’amor i la felicitat.

Dissabte 24 d’abril de 2018:

Cinema: Faust de F. W. Murnau

a la Filmoteca de Catalunya

preu: 2 €

hora: 19:30

abans de la pel·lícula hi haurà una explicació a les 19:00 davant de la Filmoteca

 

Murnau passa per ser el cineasta alemany amb una imaginació visual més potent.

La versió que Murnau va fer del mite de Faust –inspirant-se en les obres de Goethe i Marlowe i en les velles llegendes alemanyes– ha restat, per sempre més, com un dels films pictòrics més bells mai realitzats. La pel·lícula més costosa i de rodatge més llarg de la seva etapa alemanya també assoleix la plenitud en l’art del cinema mut.

Divendres 11 de maig de 2018:

Exposició: Lita Cabellut, Retrospectiva

A la Fundació Vila Casas de Barcelona

Hora: 17:00

Durada: 1h.

Preu: 2€

El seu nom és una abreviació del diminutiu Manuelita. Lita no va conèixer el seu pare ni la seva mare, de la qual només sap que era gitana i que es dedicava a la prostitució, la va abandonar amb només tres mesos i la va deixar amb la seva àvia a Barcelona. Quan Lita tenia 10 anys la seva àvia va morir, i ella va ser ingressada en un orfenat. Als 13 anys va ser adoptada per una família catalana. Va descobrir la seva vocació per la pintura en una de les seves visites al Museu del Prado, en concret per l'obra de Goya, Velázquez, Ribera i Rembrandt. En el garatge de casa seva va poder muntar un petit estudi i va començar a desenvolupar la seva vocació. La seva primera exposició va ser a l'Ajuntament del Masnou, el 1978

Als 19 anys es va traslladar a estudiar als Països Baixos, a la Gerrit Rietveld Academy. Des de llavors viu en aquell país.

Reconeguda per la seva pintura, treballa amb llenços de gran format utilitzant una característica variació contemporània de la tècnica del fresc. Entre altres coses, pinta retrats foto-realistes, que després treballa.

Cabellut reivindica la universalitat de l'art, a través del qual descriu la realitat de la condició humana. Visiblement influïda per artistes com Francisco de Goya y Lucientes o Francis Bacon, el seu univers creatiu s'aferra al compromís i la preocupació per l'ésser humà, al qual pren com a objecte i introdueix en l'obra mitjançant una tècnica en què la importància recau a captar la vivacitat de la pell, l'òrgan més extern que revela el pas del temps i les experiències, el que despulla la cruesa, la força, el caràcter i l'angoixa dels instants més emotius de la seva existència.

Divendres 27 d’abril de 2018:

Exposició-Col·loqui: Jaume Amigó, Quan els cirerers floreixin

A la Facultat de Belles Arts de la UB

Hora: 15:45

Durada: 1h.

 

Jaume Amigó (Barcelona 1963), és un artista vinculat a la nostra escola per varis motius. El curs passat ens va venir a parlar de la seva obra davant de diapositives i aquest any ens en parlarà davant de les seves pintures, escultures i instal·lacions.

La seva obra està especialment influïda per l’art oriental, especialment el japonès. De fet, a banda d’exposar a diverses ciutats europees, ho fa també regularment al Japó, on, d’altra banda, viatja sovint per a treballar-hi, col·laborar amb altres artistes i inspirar-se.

.

On Participem

On som?

Carretera Sànson, 81
08980 Sant Feliu de Llobregat
Tel: 93 666 14 28
tac.lartsemalocse@lartsem

EscolaMestral LA POSTA DE LES TORTUGUES A finals de la setmana passada, la petita commoció mestralera anual va passar: Les tortug… https://t.co/DTtr35HaO2