Activitats culturals (arxiu)

Divendres 18 de setembre de 2020:

Pel·lícula La marquesa d’O, d’Éric Rohmer, a partir de la novel·la homònima de Heinrich von Kleist.

Explicació: divendres 18 de setembre a les 19:30 (uns minuts abans us passarem l’enllaç de Zoom).

Durada: 30’

Preu: podeu veure la pel·lícula a la Filmoteca de la Generalitat, dissabte 19-9-2020 a les 18:00, 3 € (estudiants, menors de 30 anys, titulars del carnet de la Xarxa de Biblioteques Públiques, títols de família nombrosa o monoparental); o bé veure-la pel vostre compte a Filmin 1,95 €. Val la pena veure-la amb qualitat d’imatge, perquè la fotografia és molt bona.

Si l’adaptació de grans obres de la literatura al cinema no acostuma a donar bons fruits, aquí trobem una excepció a la norma. Kleist és un dels grans autors de la literatura alemanya de principis del segle XIX, influït per la filosofia del seu temps (especialment la de Kant) i amb un estil irònic i, alhora, apassionant. Els seus personatges, al límit entre raó i follia, ens fan reflexionar sobre la veritat i la llibertat. El trasllat que en fa Rohmer al cinema té molt en compte la pintura i el teatre del temps de Kleist, però, alhora, investiga les formes d’expressió pròpies d’un art que ha començat a principis del segle XX, donant com a resultat una obra d’una bellesa completament nova.

 

 

Divendres 23 d’octubre de 2020:

Exposició: William Kentridge. El que no està dibuixat, al CCCB.

Del 9 d’octubre de 2020 al 21 de febrer de 2021

Explicació: divendres 23 d’octubre a les 19:30 (uns minuts abans us passarem l’enllaç de Zoom).

Durada: 40’

Preu: entrada reduïda 4 €. Us recomanem que compreu l’entrada telemàticament, perquè a causa de la Covid l’aforament és limitat.

Nascut a Johannesburg, Sud-àfrica, el 1955, William Kentridge és una de les veus de referència en l’art contemporani internacional. El seu treball combina temes polítics tan greus com l’apartheid, el colonialisme i el totalitarisme, amb elements poètics, matisos somiadors i lírics o fragments còmics d’auto-crítica, aconseguint que els seus missatges siguin seductors i ambivalents alhora. Creador polifacètic, a través de les pel·lícules d’animació basades en dibuixos al carbó, el gravat, l’escultura o les arts escèniques, William Kentridge ha construït una obra molt personal, que investiga la naturalesa de les relacions humanes, la memòria i la relació entre el desig i la responsabilitat, tant ètica com política.

La mostra és una oportunitat única per veure algunes de les obres més emblemàtiques de Kentridge: tapissos de gran format, la impactant instal·lació audiovisual More Sweetly Play the Dance, de 40 metres de llargada, i la sèrie completa dels onze curtmetratges d’animació Drawings for Projection. El CCCB és el primer lloc a Europa on s’estrena la darrera pel·lícula de Kentridge, City Deep.

A partir del 26 de gener de 2021:

Ens fa molta il·lusió anunciar-vos una nova proposta cultural que esperem que tingui un llarg recorregut:

Comencem un seguit de petits reportatges a càrrec de Biel Ballester i Lala Blay, en què s’aniran enllaçant artistes visuals i músics que tinguin algun vincle comú. Per a inaugurar el cicle hem triat dos amics, Delacroix i Chopin.

Si hi esteu intestats, apunteu-vos al WhatsApp de les Activitats culturals.

Divendres 19 de febrer de 2021:

Projecció del documental: Escala 1:5

Conversarem amb els realitzadors Albert Badia i Patricia Tamayo, que van fer un documental sobre el procés de creació, i amb l‘arquitecte Arnau Pascual, que va realitzar les maquetes del projecte.

Hora: 14:30

La remodelació de la mítica Sala Beckett a càrrec d’un dels equips d’arquitectura més prestigiosos que hi ha actualment a Barcelona: Flores i Prats, va ser filmada per Albert Badia (exalumnes de l’escola) i Patricia Tamayo. El resultat és un documental d’una gran qualitat artística. Per altra banda, Arnau Pascual (també exalumne), arquitecte amb una trajectòria molt prometedora, va realitzar vàries de les maquetes que utilitzaven Flores i Prats com a eina indispensable de treball.

L’acte tindrà lloc a les aules A i D de l’Escola Mestral. Hi podran assistir els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat. Per a les altres persones interessades es transmetrà en streaming.

ATENCIÓ: Les entrades estan numerades.

Es poden comprar per internet o a la taquilla. Que cadascú faci el que li vagi bé.

Recomanem comprar-les una estona abans de la projecció.

Divendres 26 de març de 2021:

Pel·lícula: La mirada d’Ulisses de Theo Angelopoulos

Lloc: Filmoteca de Catalunya

Hora: 18:45 Explicació: 17:45, al davant de la Filmoteca

Preu: 3 € amb el carnet de biblioteques o el carnet jove.

 

A., un cineasta grec exiliat durant anys a Estats Units, torna a Florina –ciutat grega on va passar la joventut– per assistir a la projecció de la seva última pel·lícula, que ha dividit la població en una violenta controvèrsia. Però, en realitat, no es tracta d’un viatge de retorn, sinó d’un punt de partida. A. té la intenció de recuperar tres rotllos de pel·lícula que van rodar els germans Manakis, pioners del cinema en els Balcans, a principis de segle XX, i que mai no van ser revelats.

Seguint el rastre de les tres bobines, A. inicia el viatge a Albània, passa a Skopie per travessar Bulgària fins a Bucarest, i d’aquí a Constanza, a la riba del Mar Negre, on s’endinsa en el món de la pròpia infantesa, retrobant els familiars morts. Des d’allà, seguint el curs del Danubi, viatja en una barcassa juntament amb una enorme estàtua de Lenin, desguassada i comprada per un col·leccionista alemany. El crepuscular viatge pel riu el porta fins a Belgrad, on es retroba amb un vell camarada del París dels anys 60. Allà, els senyals de la guerra de Bòsnia comencen a fer-se visibles, però la seva recerca el du irremissiblement cap al centre mateix del conflicte: Sarajevo. Com Ulisses, també les dones l’acompanyaran al llarg d’aquest viatge.

La pel·lícula, que assenyala un punt culminant en la recerca estètica d’Angelopoulos, sorgeix de la pregunta: hi veig clar, encara?; puc encara veure l’home?; veure’l de veritat; no veure el seu reflex al mirall. És a dir, entre totes les imatges que ens envolten, puc arribar a tenir una opinió que no estigui condicionada i veure-hi clar?

 

Autoria i direcció: Anna Llopart

Repartiment: Àlex Casanovas, Laura Conejero i Paula Malia

Amb la col·laboració especial d’Ivan Benet

Composició musical: Damien Bazin i Mariona Vila

Escenografia: Alejandro Andújar

Divendres 7 de maig de 2021:

Teatre: Sota la neu d’Anna Llopart

Lloc: Sala Beckett

Hora: 20:00 Explicació: 19:15, al davant del teatre

Preu: 13 €

 

Ens fa molta il·lusió anar a veure una obra de l’exalumna Anna Llopart. Com veureu, la seva trajectòria en el món del teatre és molt interessant:

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UPF i en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha dirigit Un dia després (Tàrrega, 2000) i L’Home Res (Teatre Malic, 2002), obres escrites per l’Anaïs Schaaff, amb qui va fundar la despareguda Companyia Postfestum. La seva formació musical li ha permès treballar d’ajudant de direcció al Gran Teatre del Liceu al costat de directors d’òpera internacionals. Durant més de quinze anys ha sigut ajudant de direcció del músic Carles Santos. Té editat el llibret d’òpera D’ella s’explica a Pagès Editors (IX Premi de Teatre Les Talúries 2004). En el camp audiovisual ha sigut guionista de Saber y ganar (La2) i ha adaptat diverses ficcions radiofòniques. Com a dramaturga i directora d’escena ha estrenat espectacles familiars al Gran Teatre del Liceu –La primera cançó (2008), L’orquestra dels animals (2010), Mans a l’òpera (2018)-; al Teatre Nacional de Catalunya – El vestit nou de l’Emperador (2004)-; al Festival Grec – Zoomwatts (2013), La butxaca del pantaló és un telèfon (2016)-. També ha escrit i dirigit espectacles per a les gires del departament de música de La Fundació La Caixa – Teranga(2010),

Sinopsi: La vida de l’Alícia, una jove lliurada a la feina, es veu trasbalsada quan un desconegut li dona una cinta gravada pel Víctor, el seu germà bessó. És una versió d’un conte que el seu avi els explicava quan eren petits. Aquesta història remourà el passat de l’Alícia i l’obligarà a seguir les traces del Víctor, descobrint una realitat esfereïdora.

 

Sota la neu d’Anna Llopart forma part del cicle #jotambé. Violències de gènere i estructures de poder que té lloc del 7 d’abril al 18 de juny a la Sala Beckett i que proposa una reflexió sobre les bastides de poder establertes i sobre les diferents eines que construïm per fer-hi front.

Acaba’t la sopa (2011), Pum Sum Kà (2016), Un bosc a la paret (2019

Filumena Marturano (o Filomena Marturano) és la peça teatral més famosa de l'autor i actor napolità Eduardo De Filippo 1900-1984). Va ser estrenada el 1946.

És un drama neorealista situat al Nàpols de la postguerra, després de la segona Guerra Mundial.

Divendres 18 de juny

al Teatre de la Biblioteca de Catalunya

amb la companyia La Perla 29

a les 19:30

explicació al Pati de la Biblioteca a les 18:45

preu: 19 €

Text Eduardo De Filippo

Traducció Xavi Valls Guinovart

Direcció i adaptació Oriol Broggi

 

Amb

Clara Segura

Enrico Ianniello

Marissa Josa

Jordi Llovet

Eduard Muntada

Josep Sobrevals

Sergi Torrecilla

Montse Vellvehí

Carla Vilaró

Després de 25 anys de viure mantinguda per Domenico Soriano i múltiples negatives a casar-se amb ella, Filumena decideix fingir una greu malaltia per aconseguir que al llit de morta Domenico accepti contraure matrimoni. La casa és plena de metges i veïns, i enmig d’aquest ambient fúnebre arriba el capellà per donar-li l’extremunció i s’organitza el casament. Mentrestant, una jove amant de Domenico espera ansiosament a l’habitació del costat que Filumena traspassi… Però un cop casats Filumena Marturano s’aixeca del llit fresca com una rosa, i és aquí que comença l’espectacle.

 

Què ha empès a Filumena a muntar tota aquesta farsa? Perquè la seva obsessió per casar-se amb Domenico? I ell perquè portava 25 anys defugint el matrimoni? Aquesta és una comèdia d’embolics, secrets i intencions capgirades. Filumena és la protagonista d’un periple de vida que l’ha conduïda a enganyar, robar i aprofitar-se de Domenico, que sempre ha nedat en l’opulència. L’esclat de la seva relació amorosa esquitxa a tothom qui els envolta i fins i tot a qui encara no els envolta. Tota la veritat és bolcada sobre la taula, però ja sabem que la veritat sovint és dolorosa…

 

Els aires d’Itàlia d’Eduardo De Filippo tornen a La Perla 29 per parlar-nos de l’amor i la venjança, de l’instint de supervivència i la petitesa humana. Un retrat a la napolitana on l’estima es posa a prova i ens recorda que l’amor és una força que a vegades rebota en direccions oposades.

 

                                                                                              Oriol Broggi

Divendres 4 d’octubre de 2019:

Teatre Falaise de Blaï Matheu Trias & Camille Decourtye / Baró d’evel

al Teatre Lliure de Montjuïc

preu: 7 €

hora: 20:00

quedarem a les 19:15 a les escales del teatre per fer una explicació

Fundada l'any 2000 pel col·lectiu d'artistes Julien Cassier, Adrià Cordoncillo, Camille Decourtye, Mathieu Levavasseur, Nicolas Lourdelle i Blaï Mateu Trias, Baró d'evel ha creat espectacles de carrer, de sala, de carpa, concerts i, fins i tot, curtmetratges. El seu llenguatge incorpora tècniques de circ, de clown, de dansa i de cant. I música i animals en directe, en escena. Des del 2006 està codirigit per Blaï Mateu i Camille Decourtye. Ha estat companyia associada al Mercat de les Flors de Barcelona. A la ciutat ha presentat, entre altres espectacles, , Ï, Bèsties i Le Sort du Dédans, que va rebre el Premi Nacional de Circ de Catalunya l'any 2010.

"Em va agradar molt Falaise, una joia ferotge i poètica de la companyia franco-catalana Baró d’Evel. Després del gran triomf del juliol al Grec, tornen (15 dies) al Lliure de Montjuïc: no us ho heu de perdre. Parlo amb el Blaï Mateu i la Camille Decourtye, els codirectors. Els dic que de tots els seus espectacles és potser el més indefinible. És i no és circ, és i no és dansa. No valen les etiquetes. Hi anirien bé poesia, humor, acrobàcia, però també inquietud. Els agrada el terme cerimònia. “I reencanteri. Portar l'espectador per un laberint interior, per un somni lúcid.” - Marcos Ordóñez / El País

"Falaise és la ratificació d’un camí artístic que rebutja les etiquetes. [···] El món imaginat per Blai Mateu i Camille Decourtye té textures de somni, olor d’humanitat, la sonoritat que nia en la inquietud, el sabor de les coses sorprenents i alhora conegudes, amb unes composicions visuals que arrosseguen i que ressonen amb cançons líriques i paraules que diuen ben poc. Un festival de joc i moviment que embriaga, que subjuga fins i tot quan es posa naïf." - Santi Fondevila / Ara

"Baró d'Evel escalen amb Falaise un cim important del teatre visual de base circense, sense haver d'envejar res a referents del gènere com James Thierrée." - Manuel Pérez i Muñoz / El Periódico

Divendres 25 d’octubre de 2019

Visita a l’exposició: Bill Viola. Miralls de l’invisible, a La Pedrera          

preu: 3 €

hora: 16:00

Bill Viola (Nova York, 1951) és un dels artistes més destacats i amb més renom del panorama internacional. Considerat un dels pioners del videoart, utilitza sofisticades tecnologies audiovisuals per explorar i expressar una preocupació constant per la naturalesa de l’ésser humà i la transitorietat de la vida.

Centrat en qüestions universals com el naixement, la mort, el dolor, la redempció o el pas del temps, el seu treball obre camí als sentits per vehicular sentiments i generar estats d’ànim. En les seves creacions sense paraules la imatge se sent, s’escolta, remou i desvetlla profundes emocions. El moviment alentit i en bucle submergeix l’espectador en un món interior aprofundint en les experiències fonamentals de l’existència per «despertar l’ànima». Les seves obres, d’una intensitat i una bellesa extraordinàries, són úniques i sempre ens commouen.

L’exposició «Bill Viola. Miralls de l’invisible» ofereix un ampli recorregut per la trajectòria de l’artista, que ha evolucionat en paral·lel al desenvolupament de la tecnologia del vídeo al llarg dels darrers quaranta anys, i abasta des d’obres significatives dels seus inicis, com 'The Reflecting Pool' (1977-1979), fins a creacions recents com 'Martyrs (Earth, Air, Fire, Water)', un encàrrec fet per la catedral de Saint Paul de Londres, on s’exhibeix de manera permanent des del 2014.

Divendres 20 de desembre de 2019:

 

Teatre: La mascarada, a partir d’El burgès gentilhome de Molière

al Teatre Akadèmia

direcció Adrià Aubert

companyia: Els pirates

preu: 12,80 €

hora: 20:30

quedarem a les 19:45 davant del teatre per fer una explicació

Molière és un dels grans comediants del teatre europeu i a Els Pirates Teatre ens encanta fer comèdia i acostar els grans autors al públic actual. En aquesta ocasió, doncs, anirem de la mà de l’autor francès per donar nova vida a un gènere poc conegut a casa nostra: la comèdia-ballet. Farem un intens treball d’investigació i adaptació a partir de l’obra El burgès gentilhome, una comèdia àcida i trepidant que reflexiona sobre l’engany, l’aparença i la incorporació a la societat dels anomenats nous rics. Creada per Molière (dramaturg), Lully (compositor) i Pierre Beauchamp (coreògraf) per a la Cort de Lluís XIV, El burgès gentilhome és una obra mestra que va reunir els millors autors del seu temps i que creiem que encara avui manté molt viva la seva essència còmica.

Pàgina 1 de 9

.

On Participem

On som?

Carretera Sànson, 81
08980 Sant Feliu de Llobregat
Tel: 93 666 14 28
tac.lartsemalocse@lartsem

EscolaMestral RT @linformatiu_tve: Els escolars treballen online. Les matèries que facin no seran avaluables. També els recomanen que facin jocs amb la f…