Activitats culturals

Estimats alumnes i exalumnes:
Com cada curs, us anunciem les activitats culturals a través de la web de l'escola, per tal que pugueu preveure amb temps els dies en què es faran i, en cas que calgui comprar entrades amb antelació, tenir més temps per fer la gestió. Als que ja hi heu participat altres vegades tenim ganes de retrobar-vos, i als que no ho heu fet mai us convidem a venir-hi per compartir tots plegats una estona de cultura, és a dir, una estona de reflexió i coneixement.

Aquesta llista s'anirà actualitzant periòdicament amb la possibilitat que s'incorporin activitats noves entre d'altres de ja programades.

Davant la impossibilitat de dur a terme les activitat culturals de la manera habitual, a causa de la crisi sanitària, hem decidit realitzar-les, de moment, a través de la plataforma Zoom. Per això cal que les persones interessades entreu a formar part d’un grup de WhatsApp d’Activitats culturals. Si us interessa rebre la informació i les contrasenyes de Zoom quan es faci alguna activitat, envieu un missatge al telèfon del Jordi Gómez i ell us incorporarà al grup.

Divendres 18 de setembre de 2020:

Pel·lícula La marquesa d’O, d’Éric Rohmer, a partir de la novel·la homònima de Heinrich von Kleist.

Explicació: divendres 18 de setembre a les 19:30 (uns minuts abans us passarem l’enllaç de Zoom).

Durada: 30’

Preu: podeu veure la pel·lícula a la Filmoteca de la Generalitat, dissabte 19-9-2020 a les 18:00, 3 € (estudiants, menors de 30 anys, titulars del carnet de la Xarxa de Biblioteques Públiques, títols de família nombrosa o monoparental); o bé veure-la pel vostre compte a Filmin 1,95 €. Val la pena veure-la amb qualitat d’imatge, perquè la fotografia és molt bona.

Si l’adaptació de grans obres de la literatura al cinema no acostuma a donar bons fruits, aquí trobem una excepció a la norma. Kleist és un dels grans autors de la literatura alemanya de principis del segle XIX, influït per la filosofia del seu temps (especialment la de Kant) i amb un estil irònic i, alhora, apassionant. Els seus personatges, al límit entre raó i follia, ens fan reflexionar sobre la veritat i la llibertat. El trasllat que en fa Rohmer al cinema té molt en compte la pintura i el teatre del temps de Kleist, però, alhora, investiga les formes d’expressió pròpies d’un art que ha començat a principis del segle XX, donant com a resultat una obra d’una bellesa completament nova.

 

 

Divendres 23 d’octubre de 2020:

Exposició: William Kentridge. El que no està dibuixat, al CCCB.

Del 9 d’octubre de 2020 al 21 de febrer de 2021

Explicació: divendres 23 d’octubre a les 19:30 (uns minuts abans us passarem l’enllaç de Zoom).

Durada: 40’

Preu: entrada reduïda 4 €. Us recomanem que compreu l’entrada telemàticament, perquè a causa de la Covid l’aforament és limitat.

Nascut a Johannesburg, Sud-àfrica, el 1955, William Kentridge és una de les veus de referència en l’art contemporani internacional. El seu treball combina temes polítics tan greus com l’apartheid, el colonialisme i el totalitarisme, amb elements poètics, matisos somiadors i lírics o fragments còmics d’auto-crítica, aconseguint que els seus missatges siguin seductors i ambivalents alhora. Creador polifacètic, a través de les pel·lícules d’animació basades en dibuixos al carbó, el gravat, l’escultura o les arts escèniques, William Kentridge ha construït una obra molt personal, que investiga la naturalesa de les relacions humanes, la memòria i la relació entre el desig i la responsabilitat, tant ètica com política.

La mostra és una oportunitat única per veure algunes de les obres més emblemàtiques de Kentridge: tapissos de gran format, la impactant instal·lació audiovisual More Sweetly Play the Dance, de 40 metres de llargada, i la sèrie completa dels onze curtmetratges d’animació Drawings for Projection. El CCCB és el primer lloc a Europa on s’estrena la darrera pel·lícula de Kentridge, City Deep.

A partir del 26 de gener de 2021:

Ens fa molta il·lusió anunciar-vos una nova proposta cultural que esperem que tingui un llarg recorregut:

Comencem un seguit de petits reportatges a càrrec de Biel Ballester i Lala Blay, en què s’aniran enllaçant artistes visuals i músics que tinguin algun vincle comú. Per a inaugurar el cicle hem triat dos amics, Delacroix i Chopin.

Si hi esteu intestats, apunteu-vos al WhatsApp de les Activitats culturals.

Divendres 19 de febrer de 2021:

Projecció del documental: Escala 1:5

Conversarem amb els realitzadors Albert Badia i Patricia Tamayo, que van fer un documental sobre el procés de creació, i amb l‘arquitecte Arnau Pascual, que va realitzar les maquetes del projecte.

Hora: 14:30

La remodelació de la mítica Sala Beckett a càrrec d’un dels equips d’arquitectura més prestigiosos que hi ha actualment a Barcelona: Flores i Prats, va ser filmada per Albert Badia (exalumnes de l’escola) i Patricia Tamayo. El resultat és un documental d’una gran qualitat artística. Per altra banda, Arnau Pascual (també exalumne), arquitecte amb una trajectòria molt prometedora, va realitzar vàries de les maquetes que utilitzaven Flores i Prats com a eina indispensable de treball.

L’acte tindrà lloc a les aules A i D de l’Escola Mestral. Hi podran assistir els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat. Per a les altres persones interessades es transmetrà en streaming.

ATENCIÓ: Les entrades estan numerades.

Es poden comprar per internet o a la taquilla. Que cadascú faci el que li vagi bé.

Recomanem comprar-les una estona abans de la projecció.

Divendres 26 de març de 2021:

Pel·lícula: La mirada d’Ulisses de Theo Angelopoulos

Lloc: Filmoteca de Catalunya

Hora: 18:45 Explicació: 17:45, al davant de la Filmoteca

Preu: 3 € amb el carnet de biblioteques o el carnet jove.

 

A., un cineasta grec exiliat durant anys a Estats Units, torna a Florina –ciutat grega on va passar la joventut– per assistir a la projecció de la seva última pel·lícula, que ha dividit la població en una violenta controvèrsia. Però, en realitat, no es tracta d’un viatge de retorn, sinó d’un punt de partida. A. té la intenció de recuperar tres rotllos de pel·lícula que van rodar els germans Manakis, pioners del cinema en els Balcans, a principis de segle XX, i que mai no van ser revelats.

Seguint el rastre de les tres bobines, A. inicia el viatge a Albània, passa a Skopie per travessar Bulgària fins a Bucarest, i d’aquí a Constanza, a la riba del Mar Negre, on s’endinsa en el món de la pròpia infantesa, retrobant els familiars morts. Des d’allà, seguint el curs del Danubi, viatja en una barcassa juntament amb una enorme estàtua de Lenin, desguassada i comprada per un col·leccionista alemany. El crepuscular viatge pel riu el porta fins a Belgrad, on es retroba amb un vell camarada del París dels anys 60. Allà, els senyals de la guerra de Bòsnia comencen a fer-se visibles, però la seva recerca el du irremissiblement cap al centre mateix del conflicte: Sarajevo. Com Ulisses, també les dones l’acompanyaran al llarg d’aquest viatge.

La pel·lícula, que assenyala un punt culminant en la recerca estètica d’Angelopoulos, sorgeix de la pregunta: hi veig clar, encara?; puc encara veure l’home?; veure’l de veritat; no veure el seu reflex al mirall. És a dir, entre totes les imatges que ens envolten, puc arribar a tenir una opinió que no estigui condicionada i veure-hi clar?

.

On Participem

On som?

Carretera Sànson, 81
08980 Sant Feliu de Llobregat
Tel: 93 666 14 28
tac.lartsemalocse@lartsem

EscolaMestral RT @linformatiu_tve: Els escolars treballen online. Les matèries que facin no seran avaluables. També els recomanen que facin jocs amb la f…