шаблоны joomla 3.0
новости туризма
Estàs aquí:Inici Activitats Activitats culturals

Activitats culturals

Estimats alumnes i exalumnes:
Com cada curs, us anunciem les activitats culturals a través de la web de l'escola, per tal que pugueu preveure amb temps els dies en què es faran i, en cas que calgui comprar entrades amb antelació, tenir més temps per fer la gestió. Als que ja hi heu participat altres vegades tenim ganes de retrobar-vos, i als que no ho heu fet mai us convidem a venir-hi per compartir tots plegats una estona de cultura, és a dir, una estona de reflexió i coneixement.

Aquesta llista s'anirà actualitzant periòdicament amb la possibilitat que s'incorporin activitats noves entre d'altres de ja programades.

Divendres 7 d’octubre de 2016:

Exposició: Renoir entre dones.

De l’ideal modern a l’ideal clàssic. Col·leccions dels museus d’Orsay i de l’Orangerie

A la Fundació MAPFRE, Casa Garriga Nogués

Preu: 2 €

Hora: Es faran dues visites de 15 alumnes cadascuna, la primera a les 15:15 i la segona a les 16:45

Només disposem de 30 places, per als primers que s’apuntin.

Al llarg de la seva vida, Pierre-Auguste Renoir (Llemotges 1841, Canhas 1919) va retratar les dones una vegada rere l’altra. El pintor va aconseguir que fossin les protagonistes indiscutibles del seu particular univers artístic. La seva esposa, les seves amants, les seves amigues, les seves models, totes van quedar immortalitzades en els llenços.

El recorregut inclou cap a 60 peces i presenta una evolució de l’obra de Renoir des d’un punt de vista nou, basat en les diferents interpretacions que va fer de la imatge femenina a través de la seva producció artística. En els seus llenços impressionistes destaca, d’aquesta manera, el protagonisme de la parisenca moderna, la visió més intimista de la imatge maternal i la bellesa intemporal del nu integrat a la natura, característic dels seus darrers anys. Renoir es va envoltar de dones en vida i, a través del pinzell, va reflectir la delicadesa, la sensibilitat i la voluptuositat de les figures. Si es té en compte el conjunt de la seva obra, cal assenyalar —tal com ja van fer molts crítics contemporanis de l’artista— que Renoir es va erigir com al pintor de la dona.

 

Divendres 28 d’octubre de 2016:

 Teatre: In memoriam. La quinta del biberó, de Lluís Pascual,

Direcció de Lluís Pascual

al Teatre Lliure de Montjuïc

Preu: 6 €

Hora: 20:30

Abans de la funció hi haurà una explicació (19:45 a les escales del teatre)

1938. Tenen 17 anys i els envien a primera línia de foc de la batalla que marcarà la Guerra Civil espanyola (1936-39). Els nois de La Kompanyia Lliure debuten recordant la lleva del biberó a partir del testimoni d’alguns supervivents. Un homenatge.

La batalla de l’Ebre fou la més decisiva de la guerra, perquè les tropes franquistes foren incapaces d’ocupar Madrid, que era el que volia Franco per obtenir el reconeixement internacional del seu règim.

L’Exèrcit Popular de la República a l’Aragó acabà desbandant (l’abril del 1938), que és el pitjor que li pot passar a una tropa regular perquè vol dir que els soldats, presos del pànic, corren amb l’objectiu de tornar-se’n cap a casa. I executen els qui volen barrar-los el pas.

Segons assenyalà Negrín (president del govern de la República) no hi havia entre el Segre i Barcelona cap força militar lleial, per la qual cosa si els franquistes haguessin atacat des del cap de pont que tenien a Balaguer, haurien ocupat la capital catalana sense dificultat, i la guerra s’haguera acabat un any abans. Però el dictador, com ha explicat el coronel Blanco Escolà, era un militar incompetent i africanista, i en contra del parer dels seus generals –com Aranda, cap de l’exèrcit de Galícia; com García Valiño, cap de l’exèrcit del Maestrat; com Martínez Campos, cap de l’artilleria– Franco, en lloc d’ocupar la resta de Catalunya (ja havia conquerit Lleida i la dreta de les Terres de l’Ebre), marxà des de Vinaròs, per on havia aïllat Catalunya de la resta del territori republicà, cap a València per allargar la guerra.

Aquesta digressió franquista permeté reorganitzar l’exèrcit de l’Ebre, format a partir de les unitats republicanes destrossades a l’Aragó. La base d’aquest nou exèrcit foren el V Cos d’Exèrcit dirigit per Juan Modesto i format per les divisions 3a. Tagüeña, l’11a. Lister i la 45 Internacional Hans Khale. Per cobrir les nombroses baixes, s’ordenà la realització de noves lleves el 13 d’abril, entre elles la lleva del 1941, que seria formada pels qui haguessin d’anar a servir l’any 1941 quan tinguessin 21 anys, però les necessitats de la guerra els obligà a fer-la quan en tenien 17 o 18. A Federica Montseny s’atribueix la frase que eren tan joves que encara prenien el biberó. Envelliren els que tingueren la sort de sobreviure, però pagaren un elevat preu en vides, molts d’ells cregueren que combatien per la causa de la llibertat, tal com em digué el meu pare.

Josep Sánchez Cervelló, catedràtic d’Història Contemporània (URV).

No tenim el costum de fer fotografies, però aquest cop n'hem fet una: un grup d'alumnes i exalumnes interessats en l'obra de Jorge Oteiza: una alegria! 

---

Fa 30 anys es va fer a Barcelona una extraordinària exposició antològica que posava l’obra d’Oteiza a la primera línia de l’escultura del segle XX. Ara, els qui no la vam poder veure, tenim l’oportunitat de comprovar el gran valor d’aquest artista a través de l’exposició que se li fa a La Pedrera. Nosaltres aprofitarem l’oportunitat de contemplar les seves obres per parlar sobre l’art i l’espai.  

Lala Blay

Divendres 18 de novembre visitarem l’exposició.

Entrarem a les 16:00 i parlarem de l’obra d’Oteiza durant una hora.

Preu 3 €.

L’exposició de la Pedrera inclou 91 escultures, 84 de les quals procedeixen de la Fundació Museu Jorge Oteiza d’Alzuza (Navarra). Tres les ha cedides el Museu Reina Sofia i quatre són de col·leccionistes privats. Amb aquesta àmplia representació de l’obra d’Oteiza s’ha configurat una mostra que segueix un relat cronològic. Comença amb la relació amb el cubisme i l’art precolombí, passa per la influència de Henry Moore i l’abandonament de la figuració per endinsar-se en l’abstracció i l’experimentació geomètrica, i arriba fins a les caixes metafísiques i el buit d’obres com Unitat mínima, una peça del 1959, l’any en què va decidir abandonar l’escultura. “En la meva escultura final no s’hi veu més que buit”, va escriure Oteiza, que considerava que el buit l’havia deixat “sense escultura a les mans”. (Extret d’El punt – Avui, 26-9-16)

Divendres 2 de desembre de 2016:

Pel·lícula: Sacrificio

d’Andrei Tarkovski

a l’Escola Mestral, aula D

Hora: 13:15

Durada comptant l’explicació prèvia: 3h

(acabarem a les 16:15)

Sacrificio (1986) és l’última pel·lícula del director rus Andrei Tarkovski, i una obra mestra del cinema. Tarkovski la filma des de l’exili i malalt de càncer. Entre d’altres, va rebre quatre premis en el Festival de Cannes. Ell no va poder assistir a l’acte de lliurament; hi va anar el fill en nom seu, i el públic li dedicà una llarga ovació.

Un professor d’estètica retirat reflexiona sobre l’art i l’home quan es desencadena una guerra nuclear. Les icones bizantines, l’Evangeli de Sant Joan, Leonardo da Vinci, Nietzsche i d’altres artistes i pensadors serveixen de contrapunt en una pel·lícula que podria qualificar-se de Cinema-poesia.

Divendres 13 de gener de 2017:

Teatre: Les noces de Fígaro, de Caron de Beaumarchais,

Direcció de Fabià Puigserver, direcció de la reposició Lluís Homar

al Teatre Lliure de Montjuïc

Preu: 6 €

Hora: 20:30

Abans de la funció hi haurà una explicació (19:45 a les escales del teatre)

Com que fem 40 anys, ho celebrem tornant a escena aquest muntatge emblemàtic del Fabià Puigserver que va rebentar la taquilla el 1989. Molts dels qui hi eren hi tornen a ser, i no cal que el recordeu si el podeu reviure. la nostàlgia, molt millor en present.
 
En Lluís Pasqual m’ha proposat fer altra vegada Les noces de Fígaro que va idear el Fabià Puigserver, amb motiu del 40 aniversari de la fundació del Lliure. Aquelles Noces que es van estrenar al febrer del 1989 i que van ser tan emblemàtiques, i que signifiquen tantes coses per a tanta gent. Per al públic que les van veure i també per als qui la vam fer. Des del més gran respecte al muntatge, i amb un profund agraïment a tot el que el Lliure m’ha donat al llarg de tants anys, em poso il·lusionat a procurar tornar a omplir de vida un muntatge ple d’allò que per al Fabià significava el teatre: joc, generositat, saviesa i un grandíssim amor i esperit de servei cap al públic. Jo llavors vaig ser-ne el Fígaro; avui, no pocs anys després, m’encarreguen que redirigeixi aquell muntatge. I el que em ve més de gust de fer es intentar transmetre aquell preciós esperit de vida i de teatre a un nou grup d’actors perquè, prenent el testimoni d’aquells que de la mà d’en Fabià el vàrem fer, amb el seu contrastat talent i entusiasme, puguin aportar tot allò de bo que el pas dels anys hagi afegit a l’exercici del nostre ofici. Amb tot el meu amor per tots aquells que l’estrenàvem el 1989, i amb tot el meu amor cap a aquells que avui ens posem a treballar, no puc més que agrair al Lliure i al Lluís Pasqual aquesta bonica oportunitat.
Lluís Homar

Dimarts 17 i dimecres 18 de gener de 2017:

 

Teatre: En la solitud dels camps de cotó, de Bernard-Marie Koltès

Direcció Joan Ollé, amb Ivan Benet i Andreu Benito

Preu: Gratuït!

Hora: 20:00

L’Anna Llopart, exalumna i mare de l’escola, i Daniel Bazin, tècnic de so i pare, ens han fet un regal de Nadal: 20 entrades per a la Sala petita del TNC. Anirem a veure: En la solitud dels camps de cotó, de Bernard-Marie Koltès, una obra que ens farà reflexionar sobre la condició humana:

De nit, un comerciant i un client negocien al carrer. L’obra es mou a través de la mútua solitud amb el comerciant incapaç de vendre i el client incapaç de comprar. Mai queda clar què té cadascú per oferir a l’altre. Koltès està interessat en el poder, la negociació i la violència, i la manera com ens tractem els uns als altres.

Us adjunto una petita informació sobre l’autor i l’obra:

Bernard-Marie Koltès (1948-1989), dramaturg francès. Malgrat la seva curta vida és considerat un clàssic del teatre contemporani, essent un dels dramaturgs francesos més representats. El seu treball posa en escena el continuat intent de comunicació entre persones, donant veu particularment a les més desafavorides.

En la solitud dels camps de cotó (1985): A l’hora fosca en què les persianes dels comerços ja s’han tancat, dos desconeguts es troben clandestinament per dur a terme una transacció que posarà en joc les seves identitats i acabarà posant en risc alguna cosa més que la satisfacció de les intencions secretes de cadascú.
La força del desig a través dels laberints imprevisibles del llenguatge, en un dels duels més emblemàtics del teatre contemporani, protagonitzat per Andreu Benito i Ivan Benet, gràcies a la vibrant dialèctica de Bernard-Marie Koltès, que arriba per primera vegada al Teatre Nacional de Catalunya.

Divendres 27 de gener de 2017:

Exposició: Un Thyssen mai vist

Al Caixafòrum

Preu: Gratuït

Hora: 16:00

El propòsit d'aquesta exposició és oferir a Barcelona un Thyssen que mai s'ha vist a Madrid. Les obres mestres són les que habitualment poden veure's a les sales del Thyssen de Madrid, però ara instal·lades en un ordre inèdit. No es tracta només d'una antologia d'obres mestres d'artistes com Fra Angelico, Bellini, Brueghel, Rubens, Rembrandt, Canaletto, Cézanne, Pissarro, Picasso, Chagall, Hopper, entre uns altres, sinó d'una nova lectura de la col·lecció Thyssen basada en cinc gèneres: pintura religiosa, retrat, naturalesa morta, paisatge i paisatge urbà.

Divendres 3 de febrer de 2017 ens va venir a visitar l’artista plàstic

Jaume Amigó

Ens va parlar de les seves fonts d’inspiració, dels materials amb què treballa, de les exposicions per Europa, Estats Units i Japó, de les coses que li agrada fer... Després li vam poder fer preguntes i entendre una mica millor en què consisteix això de la creació.

Els alumnes de 4t d’ESO que estudien Art van fer unes obres en diàleg amb les d’en Jaume que podeu trobar en diferents espais de ‘escola.

Divendres 3 de febrer de 2017:

Teatre: Davant la jubilació, de Thomas Bernhard,

direcció de Krystian Lupa,

al Teatre Lliure de Gràcia

Preu: 6 €

Hora: 20:30

Abans de la funció hi haurà una explicació (19:45 a la plaça Anna Frank)

Un text fonamental del dramaturg en llengua alemanya Thomas Bernhard basat en fets reals. El feixisme, revisitat per Krystian Lupa. A l’extrem de l’actualitat. Irreductible.
 
Retrat bernhardià d’una família intoxicada pel nazisme; un ampli espectre de símptomes, una humanitat malalta i esguerrada.
Ja no es tracta d’una ideologia, d’un monstre històric, sinó d’una malaltia espiritual de la humanitat.
Tots els sentiments humans, valors i aspiracions estan infectades per aquest virus.
Ja no es tracta de l’absència de moralitat, de l’amputació del bé, sinó de la moralitat malalta i esguerrada, de la bondat falsificada.
La malaltia profunda de l’home contemporani que genera individus invàlids segons el diagnòstic de Thomas Bernhard.
Uns germans afectats pel virus de la mutació actual del nazisme, enclaustrats en una existència familiar falsificada, en una presó estreta i asfixiant creada i custodiada per ells mateixos, en què es respira l’odi, la por i la impossibilitat de ser feliç...
Krystian Lupa

Teatre: L’ànec salvatge, de Henrik Ibsen,

direcció de Julio Manrique,

al Teatre Lliure de Montjuïc

Preu: 6 €

Hora: 20:30

Abans de la funció hi haurà una explicació (19:45 a les escales del teatre)

Una societat blindada, que s’autoprotegeix, entra en crisi quan algú torna a casa i comença a destapar el passat. Un drama psicològic del 1884, i el primer Ibsen de Julio Manrique.
 
Un ànec ferit conviu amb altres animals a les atrotinades golfes d’una casa humil, en una petita ciutat d’un petit país del nord d’Europa on sempre fa fred. Com si els ocupants de la casa, els pobres però raonablement feliços (això és, evidentment, només una opinió) membres de la família Ekdal, haguessin arrencat un tros de bosc o n’haguessin inventat un per donar sortida a les seves fantasies, o als seus deliris, segons com es miri. Però, com adverteix en un moment donat l’avi Ekdal, tard o d’hora “el bosc es venja”.
Moltes ficcions, o almenys moltes de les ficcions que m’agraden (i això inclou, evidentment, les ficcions dramàtiques), consisteixen en això: una comunitat, un determinat grup humà, subsisteix obeint unes determinades regles. Bones o dolentes, han acabat configurant-se com el mecanisme que garanteix la subsistència del grup. La història comença, o almenys la història que dramàticament ens interessa, quan algú, l’altre, l’estrany, truca a la porta, observa el funcionament del grup en qüestió i, en un moment donat (sigui per malícia, sigui per ganes d’ajudar, o bé per una inquietant barreja de les dues coses) posa en qüestió aquestes regles.
A L’ànec salvatge (un Ibsen meravellós i, sorprenentment, poc conegut i encara menys representat a casa nostra), hi passa una cosa així. Algú truca a la porta i els pobres però raonablement feliços membres de la família Ekdal decideixen obrir…
Julio Manrique

Pàgina 1 de 2

.

On Participem

On som?

Carretera Sànson, 81
08980 Sant Feliu de Llobregat
Tel. 93 666 14 28
Tel. 93 144 10 08
Fax 93 666 17 78
tac.lartsemalocse@lartsem

> Mapa de situació

Estàs aquí:Inici Activitats Activitats culturals